Cuento en catalán (parte 1)

 UN AMOR ETERN:

No heu somiat mai, que éreu en Peter Pan i que mai creixíeu, que éreu sempre nens?

Doncs això mateix li passa al Pablo. Un jove de 18 anys, que va a 2n de batxillerat i és molt popular en l’institut, però el què ningú sap, es que és molt tímid amb les noies i per això només es junta amb nois, que també són populars, però que són una mala influència per a ell. Però dintre d’aquest grup, es trobà el Xavi, el millor amic del Pablo, són tan amics, que podrien ser com germans. Sempre s’expliquen les coses que els hi ha passat; a casa,a l’institut, amb les noies... i es donen consells mútuament.

Un dilluns a l’hora del pati, el Xavi va veure al Pablo que estava sol i una mica trist. Al principi va pensar, que com era dilluns i a gairebé tothom de l’institut no els hi agradava, perquè era el dia de la setmana en què més treballs els hi posaven. Però es va estranyar de que estigués sol, perquè normalment a aquesta hora, hi ha un munt de gent al seu voltant. Aleshores, va decidir apropar-se’n i parlar amb ell:

-Què et passa? Estàs bé?-

-Doncs no. Gens bé, perquè ahir, la meva mare i jo, vam rebre la visita del meu pare -.

-Del teu pare? Òndia noi! Això si que no m’ho esperava, el teu pare...-.

El Xavi, és quedà molt parat en escoltar que el pare del Pablo, els havia fet una visita. I es que aquest home, quan el Pablo tenia tres anys, va marxar de casa deixant-los a ell i a la seva mare, pràcticament en la ruïna, perquè a part, era alcohòlic i li agradava jugar molt a les cartes, i gairebé sempre hi perdia molts diners.

-I què us va dir, després de tants anys?-.

-Doncs que estava penedit d’haver marxat i que ens trobava a faltar -.

-Però quina cara que té, a sobre de marxar, us va deixar en la ruïna!-.

-Ja i per això, només acabar de dir-nos això, el vaig fer fora amb tota la meva ràbia, però el que més em va sorprendre, va ser la reacció de la meva mare, mai no ho hauria jurat que ho perdonés -.

-Apa! Això si que no m’ho esperava...-.