Cuento en catalán (final)

Mentrestant, el Pablo i la Mimi entren a la tenda i comencen a parlar i poc a poc es van coneixent, fins a tal punt que el Pablo i la Mimi es comencen a enamorar i mai no es volen separar.

Al dia següent, el Xavi i la colla, es comencen a riure de la Mimi i el Pablo ràpidament, surt a defensar-la i es baralla amb el Xavi. Mentre que ells s’estan barallant, a la Mimi li ve un mareig que no es desperta. Aleshores truquen a una ambulància i la porten corrents a l’hospital més proper, junt amb el Pablo que l’acompanyà.

Allà a l’hospital, el Pablo s’assabenta i gràcies al metge que s’ho diu, de que la Mimi té la SIDA. Aquest, es posà molt histèric i ple de ràbia, aleshores es calmà i entra a l’habitació on era la Mimi, i allà li preguntà:

-Perquè no m’ho has dit abans?Des de quan fa que la tens? No té cura?...-.

-No t’ho he dit abans,perquè no volia que em tractessis de manera diferent a les altres. Fa 10 anys que me la van detectar, i la vaig agafar, perquè la meva mare era portadora i ella la va agafar per una relació sexual que va tenir abans de conèixer el meu pare. I no, no té cura -.

El Pablo, es posà a plorar i surt de l’habitació, en aquell moment apareix el metge amb males noticies, i li diu que només li queden dos mesos de vida. Aleshores, el Pablo es posà a rumiar i tot decidit, entrà a l’habitació de la Mimi i es posà de genolls i li demanà que es casés amb ell. La Mimi acceptà, en aquell moment el Xavi apareix per la porta i li dema disculpes al Pablo, i el Pablo s’abraçà molt fort al seu millor amic en senyal de que li perdona.

Passen unes setmanes, i la Mimi i el Pablo es casen.  Al cap de dos mesos, la Mimi mort de la SIDA. I el Pablo la recordà molt ja que durant aquests mesos s’han estimat tant i tant que el seu amor, ara és com l’aire, que no es veu, però es notà.