Després d’una llarga conversa, va sonar el timbre per anar a la classe, i el Pablo i el Xavi, van entrar, i van pujar les escales, fins arribar a la classe de biologia, que era la classe que els hi tocava. Un cop a l’aula, el Pablo es va trobar amb que havien canviat de professor i de llocs de treball. El nou professor de biologia, es deia Manzo, era alt i amb els cabells rinxolats. Aleshores en veure al Pablo, li va dir que s’asseuria a primera fila i amb una noia que es deia Mimi. Mentre que el Pablo anava caminant cap al seu nou lloc de treball, el Xavi li murmurà:
-Òndia la Mimi! Quina creu t’ha caigut noi -.
I es que la Mimi, era una noia molt estranya i que sempre destacava en quasi totes les matèries, perquè era molt llesta i treballadora. Però li faltava una mica de polpa en el dit índex de la mà dreta des de que va néixer i això feia que tota la gent de l’institut la mirés estranyada. A part era molt atrevida amb la roba; un dia portava texans campers amb una camisa texana taronja amb quadradets blancs, semblat a un cowboy, i a sobre un ponxo rosa fluorescent que no li quedava gens bé amb el conjunt. A part, no té gaires amics, perquè la gent que hi ha a l’institut és molt dolenta amb ella.
El Pablo va seure, i el Manzo va anunciar que dilluns de la setmana que be, anirien d’acampada cinc dies fins divendres, a la muntanya del Montseny al bosc de Santa Fe, per observar la vegetació. Però va donar una advertència, i es que anirien amb la persona que tenien al costat seu i dormirien en una mateixa tenda.
Passa la setmana i arriba el dilluns, dia de l’acampada.
El Pablo, es baixà de l’autocar amb mala cara, perquè no li agradava la idea de dormir cinc dies seguit i en la mateixa tenda amb la Mimi.
El Manzo, els hi diu al Pablo i a la Mimi on han de muntar la seva tenda. Mentre van muntant la tenda, el Pablo mirà a la Mimi amb curiositat i li preguntà que li semblava la idea de dormir amb ell en la mateixa tenda, i ella li contestà que no l’importava, que només serien uns dies.
Arriba la nit...
El Pablo veia que a la tenda hi feia molt de fred, aleshores decideix anar a buscar llenya, i deixa a la Mimi sola en la tenda.
-Estic molt nerviosa, i tinc molta por. El Pablo no arriba i estic sola en aquesta tenda a les vuit de la nit. No vull sortir, perquè el bosc està molt fosc i no hi veig ni els mussols. Ah, déu meu! Què ha estat aquest soroll tan desagradable?Aniré a veure si hi ha algú...em tremolen molt les cames, no sé si podré sortir, agafaré aquesta biga de fusta, que subjecta la cafetera, per si em passa alguna cosa, poder-me defensar.Que hi ha algú?...Ah el meu peu!-.
-Mimi, no cridis, que sóc jo el Pablo. Però, ara perquè plores?- ( li dona una abraçada per calmar-la).
-Perquè m’has donat un ensurt, ase!.
El Xavi, havia sortit a prendre la fresca, quan de sobte veu al Pablo i la Mimi junts i aleshores es pensa una altre cosa i se’n va a parlar amb els altres populars del que havia vist...
